Comprova què et faria
en un repetjó
de brosses
humitejades per la pluja,
com t’afonarien els meus torrents!
com els meus rampells mosseguen!
Em faria rabenta
gasela buscant amagatall
i diamants et lliuraria,
la meua llepada passejaria pel suau
borrissol de les teues cuixes,
et faria por la meua àvola escomesa
O en respirs vindries esbrocant-te
cap als meus insospitats pinacles.
Deslliga el teu cor
cúpula d’arbre reci i la meua temptació terrenal
t’alletaria enmig d’encisos
per a tornar la memòria exhausta
de
vestigis
lluminària encesa els somnis dormits.
Deslliga la rutilant vesta que em cobreix
i dreçaràs les fonts numinàries
ejaculant l’oasi
en aquesta tardor
defugida
de la breu agonia
____________________________________
Cúpulas
Comprueba qué te hiciera
en un repecho
de brozas
humedecidas por la lluvia,
¡cómo te hundieran mis torrentes¡
¡cómo mis arrebatos muerden¡
Me hiciera rauda
gacela buscando guarida y
diamantes te entregara,
mi lamido paseara en el vello
suave de tus muslos,
te asustara mi aviesa embestida o
en respiros te vendrías desbocando
hacia mis imprevistos pináculos.
Desanuda tu corazón
cúpula de árbol recio y mi terrena tentación
te amamantara entre hechizos
para volver la memoria exhausta
de
vestigios
en encendida luminaria los sueños dormidos.
Desanuda la rutilante veste que me cubre
y erguirás las fuentes numinosas
eyaculando el oasis
en este otoño
soslayado
de la breve agonía
2 comentarios:
Que bello, exquisito y sensual al mismo tiempo, que arrastra hasta el final en un torrente de imágenes sugerentes en su hallazgo.
Es lo primero que leo y es muy bueno....un abrazo de azpeitia
En estos versos aprecio la complejidad de la poesía.
Publicar un comentario