23/11/09
de Vita Clamavi
I
Roca submergida/
entre corrents /
perviu inclinada als designis,/
sobreataquen els seus sòls, /
la pal·lidesa perpètua es confon/
amb la seua lúcida agonia, /
torns /
que delaten les/
voladisses remors d'aquelarres i mal pas fet,/
resplendeixen des del foc /
remissos ulls clavats en les urnes./
No porta segell en el polze dret /
és de pols i costella /
tatuada /
escanyada en el pantà/
i un cant atziac l'articula/
fins hui ambigua ploma./
Seca la humitat en les seues esquerdes/
fil que no arribà al mar, /
i suporta una espina /
en el seu ventre infinit/
acull vaixell, /
de muda veu./
Els ocells es posen com si foren branca/
respiren i s'enfilen als seus cabells, /
espera la llavor que brotarà dolça /
en el seu somni, /
un pergamí sagnat./
I
Roca sumergida
entre corrientes
pervive inclinada a los designios,
sobreatacan sus suelos,
la palidez perpetua se confunde
con su lúcida agonía,
turnos
que delatan los
voladizos rumores de
aquelarres y mal paso dado,
esplenden desde el fuego
remisos ojos clavados en las urnas.
No lleva sello en el pulgar derecho
es de polvo y costilla
tatuada
estrangulada en el pantano
y un canto aciago la articula
hasta hoy ambigua pluma.
Seca la humedad en sus grietas
hilo que no llegó al mar,
y soporta una espina
en su vientre infinito
acoge vasija,
de muda voz.
Los pájaros se posan como si fuera rama
respiran y se engarzan a sus cabellos,
espera la simiente que brotará dulce
en su sueño,
un pergamino sangrado.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
EL MAL DE LES FLORS / EL MAL DE LAS FLORES Ana Rosa Bustamante Morales A meitat de la soga he corregut a temps sense pensar que...
-
Comprova què et faria en un repetjó de brosses humitejades per la pluja, com t’afonarien els meus torrents! com els meus rampells mosseguen!...
-
T’estime el que cobreix el mar la terra el sobrevol del teu cos l’ala mesquina de la teua costella, la dolça, la perfecta, la invisible, la...
No hay comentarios:
Publicar un comentario