13/6/09

Corall

T’estime el que cobreix el mar la terra
el sobrevol del teu cos
l’ala mesquina de la teua costella,
la dolça, la perfecta, la invisible,
la que traça el meu pit i em tempera.
Et vull al meu llençol, així, estesa.
sé que no sóc primavera
ni oronella fa estiu al meu cos,
puc donar-te el meu negre plomatge
en una platja sense empremtes.
Et donaré totes les nits del temps
un riu que pot llepar el seu llit al teu cos.
La meua gota fràgil del seré que ja olore,
el meu mugró, el meu maluc,
els nius de la meua existència.
No et preocupes dels silenciosos camins
Continua aletejant damunt dels meus cels,
Besa els meus trèmuls vaivens,
les ales del vent,
car et demane i desespere, perquè
la teua veu tradueix des del meu pèl
fins als meus peus
un corall
i
t’espera davall d’un oceà.


Coral

Te amo lo que cubre el mar la tierra
el sobrevuelo de tu cuerpo
el ala mezquina de tu costilla,
la dulce, la perfecta, la invisible,
la que traza mi pecho y me tempera.
Te quiero en mi sábana, así, extensa.
sé que no soy primavera
ni golondrina hace verano en mi cuerpo,
puedo darte mi negro plumaje
en una playa sin huellas.
Te daré todas las noches del tiempo
un río que puede lamer su cauce en tu cuerpo.
Mi gota frágil del sereno que ya huelo,
mi pezón, mi cadera,
los nidos de mi existencia.
No te preocupes de los silenciosos caminos

sigue aleando sobre mis cielos,
besa mis trémulos vaivenes,
las alas del viento,
pues te pido y desespero, porque
tu voz traduce desde mi pelo hasta mis pies
un coral
y
te espera bajo un océano.

2 comentarios:

FRANCISCO PINZÓN BEDOYA dijo...

Me gustaronó esas líneas de "espera bajo un océano", ¿tal vez de caricias? ¿tal vez de ternura infinita?

Un saludo desde Medellín, Colombia

Azpeitia poeta y escritor dijo...

Bellísimo...eres poeta de pies a cabeza...dichoso quien beba tus versos....azpeitia

EL MAL DE LES FLORS / EL MAL DE LAS FLORES Ana Rosa Bustamante Morales A meitat de la soga he corregut a temps sense pensar que...